Rehabilitació

El procés rehabilitador no té una durada establerta, depèn de diversos factors, especialment de la causa de l’amputació i de l’existència d’altres patologies associades. A més, els canvis del monyó o de pes, així com l’entorn familiar, social i laboral poden influir en el temps i l’evolució de la rehabilitació.

En termes generals, podríem parlar d’un període de sis mesos en què la persona amputada rebrà atenció sanitària de diversos actors.

Podem dividir el procés cinc fases:

• Fase preoperatòria

  No sempre serà possible aquesta fase, però quan existeix, és el moment de preparar-se física i mentalment. És important fer totes les preguntes que ens vinguin al cap, no quedar-nos amb cap dubte. Tant l’equip mèdic com altres persones que ho hagin viscut són de gran ajuda. A Amputats Sant Jordi et posem en contacte amb persones amb el mateix nivell d’amputació perquè t’ajudin.

  En aquesta fase, la fisioteràpia té un paper destacat, ja que hi ha pautes d’exercicis que faciliten el postoperatori. El suport psicològic és fonamental per afrontar el moment traumàtic de l’amputació i assimilar la nova vida amb unes capacitats diferents.

• Fase postoperatòria immediata

  Els primers dies després de l’amputació és molt important tenir cura de les postures, ja que afecten la musculatura de la zona i la posterior protetització. El monyó estarà embenat i serà l’equip sanitari l’encarregat de fer les cures.

  Existeixen exercicis preventius de tromboembòlies i de tonificació de les estructures no afectades molt recomanats per aquesta fase. En aquest moment pot aparèixer la sensació del membre fantasma, així com el dolor fantasma, que és aquell propi de la cicatrització del monyó.

• Fase postoperatòria secundària

  El procés segueix la seva evolució i arriba el moment de veure el monyó, un instant sensible, però necessari, ja que s’ha d’aprendre a fer l’embenat. El servei de fisioteràpia inicia l'avaluació funcional i comença el tractament específic, que incideix en l’embenat, la tonificació  i la dessensibilització del monyó.

  Un cop s’han retirat els punts de la sutura i l’estat de la pell és correcte, se sol·licita la protetització provisional, per tant, el servei d'ortopèdia entra en contacte amb el pacient i comença la seva tasca d'avaluació i recomanacions.

• Fase ambulatòria

  Després de l’alta hospitalària, el seguiment de la persona amputada és en l’àmbit ambulatori. L’atenció del servei de fisioteràpia és diari, sota les indicacions de l’equip mèdic rehabilitador. L’objectiu és preparar la persona per a la protetització, l’ortopeda s’encarrega d’aconsellar sobre el tipus de pròtesis més adient i de preparar les prescripcions ortoprotètiques, conegudes amb el nom de PAO. 

  Mentre la pròtesi definitiva s’elabora, se’n crea una de provisional en la que es poden fer totes les modificacions necessàries. El treball en aquesta fase consisteix en adaptar-se progressivament a la pròtesi.

• Fase de protetització definitiva

  S’ha de fer una feina d’instrucció del sistema protèsic aplicat i de reentrenament del seu ús. L'objectiu d’aquesta fase  és brindar la màxima mobilitat i independència per tal que la persona amputada sigui el més autònoma possible. Un cop assolida la fita, la persona amputada rebrà l’alta.

Amputats Sant Jordi ofereix acompanyament i assessorament en tot el procés. Posa’t en contacte amb nosaltres i t’ajudarem.