Síndrome del membre fantasma

S’anomena ‘Síndrome del membre fantasma’ al quadre de sensacions que algunes persones senten en un membre amputat i té una incidència d’entre el 70 i 80% de les persones amb amputació.

Són sensacions que persisteixen tot i ja no tenir aquesta part del cos: dolor, picor, formigueig, punxades, descàrregues elèctriques, escorçament, percepció tèrmica, impressió dels dits movent-se, estar en una posició estranya o que la part del cos s’endureix o s’amaga.

Això s’explica per la persistència de les àrees cerebrals dedicades a la part del cos que s’ha amputat. Com aquestes zones del nostre cervell no reben resposta del membre, l’òrgan genera una descàrrega espontània per intentar provocar una reacció, és a dir, és una projecció cortical.

Aquest concepte mèdic va ser atribuït a Ambroise Paré al segle XVI, però la primera investigació científica rigorosa la va dur a terme el doctor estatunidenc i fundador de la neurologia americana Silas Weir Mitchel, a partir de les experiències de soldats ferits a la Guerra de Secessió.

Aquestes sensacions fantasma es redueixen considerablement un cop protetitzat, ja que les àrees cerebrals comencen a rebre informació sensitiva i, sobretot, perquè visualment tenim una imatge corporal completa.

Cal diferenciar entre:

• Dolor de monyó: Mal que persisteix més enllà del període de cicatrització. Normalment és degut a problemes estructurals, alteracions del nervis del monyó i /o un problema en l’encaix de la pròtesi.
• Sensació del membre fantasma: Són percepcions psicològiques molestes a la extremitat amputada. En cap cas al monyó o a la cicatriu.