Estocada a la llei de dependència
Estocada a la llei de dependència
El Govern de Mariano Rajoy va assestar ahir l'estocada final a la llei de la dependència. Perquè així és com veuen els experts la decisió de l'Executiu del PP de comprometre davant de la Unió Europea una retallada el 2013 en dependència de 1.108 milions d'euros, una quantitat superior a la que l'Administració central té pressupostada aquest any (1.087 milions). El cost total anual de l'aplicació de la llei a Espanya puja a uns 6.000 milions d'euros, que paguen la majoria les comunitats autònomes. Un 10% prové del copagament, és a dir, l'assumeixen els beneficiaris.
El Govern va penjar ahir a la seva web el Pla Nacional de Reformes 2013, enviat dimarts a la UE, en què s'anuncia, sense que se n'hagi informat per cap altre canal, la retallada de 1.108 milions, que es desglossa en dos apartats. A còpia de reformes restrictives es retallen, segons l'argumentació oficial, 958 milions, i 150 milions més, per la via de la «simplificació en el procés de valoracions», que traduït significa revisar graus per rebaixar els pagaments. Per aquesta mateixa via el Govern diu que espera una altra retallada el 2014 per un valor de 168 milions d'euros més. Però no són les úniques notícies inquietants per als beneficiaris de la llei de la dependència, perquè un altre anunci del Govern és que preveu un augment del copagament d'un 5%, amb l'objectiu, comptabilitza, de reunir 339 milions d'euros aquest any. Però per reunir aquesta quantitat, els que aporten copagament no haurien de pagar un 5% més, sinó que haurien de passar de pagar el 10% al 15%, és a dir, que l'augment del copagament seria del 50%. Si es compleix tot això, les comunitats autònomes quedaran més asfixiades del que ja ho estan per aquesta qüestió: en teoria, l'Estat hauria d'aportar el 50% de la despesa pública de la dependència, però el 2012 només hi va posar el 21%. El percentatge i una gran part de la interpretació del que va passar ho aporta un dels màxims experts en dependència, el president de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, José Manuel Ramírez, que veu «al·lucinant» que la decisió es difongui en un dia festiu. En el cas de Madrid, en l'inici d'un pont que deixa en segon pla la política fins dilluns. Temps guanyat a la protesta.
Ramírez és contundent sobre el que ha passat: «És una demolició controlada de la llei de la dependència. L'Estat s'ha anat retirant d'aquesta llei». Ramírez, també president de l'Observatori de la Dependència, repassa les decisions del Govern sobre aquesta qüestió els últims mesos, que n'han limitat l'abast, i considera que no és gens casual, sinó una manera de perseguir un canvi de model cap a «una societat dual», en què qui pugui pagar-los s'asseguri els serveis, i qui no, quedi a expenses de les possibilitats d'un sistema públic limitat. Segons la seva opinió, hi ha pesat la pressió del 'lobby' de les asseguradores. Però Ramírez exposa altres retrets a la retallada anunciada a la UE: afirma que les xifres estan mal calculades, i que hi ha partides que no casen, a més d'explicacions més o menys confuses. És el cas del citat 5% d'increment del copagament: «O menteixen dient que el copagament puja un 5% o menteixen dient que aquesta pujada reportarà 339 milions d'euros», que seria una mica més de la meitat del que el copagament suposa ara, els ja citats 600 milions anuals aproximats.
Ramírez adverteix que les mesures del document enviat a Brussel·les contenen errors de càlcul. Per això dubta de les intencions finals del Govern, de si s'equivoca o de si pretén maquillar la realitat. Ahir, un portaveu del Ministeri de Sanitat i Serveis Socials va assegurar que no hi havia novetat, que el Govern només ha quantificat les reformes efectuades al consell territorial de la dependència del juliol passat. Però Ramírez ho nega, i subratlla que no hi ha claredat de xifres i que com a mínim l'augment del copagament era desconegut.
El director general de l'Imserso, César Antón, va abundar en l'argument del ministeri en declaracions a Efe, en què es va limitar a explicar que la xifra que s'ha de retallar es correspon amb les mesures de juliol, i que aquestes ja van suposar una reducció de la despesa en dependència de 500 milions el 2012. No obstant, les declaracions d'Antón a l'agència no van abordar la constatació principal que els espanyols van poder conèixer ahir al veure a la web del Govern el Pla de Reformes 2013: que la retallada supera el pressupost existent. La Coordinadora Estatal de Plataformes en defensa de la llei de dependència va carregar contra l'anunci governamental i va denunciar que es pretén apartar a un costat els més necessitats.
